La “revolució guapa” planta cara i ja no els agrada

Avui, per primera vegada des de que el Moviment 15M es va començar a moure, he sentit una unanimitat total als diferents mitjans de comunicació contra les accions del moviment d’indignats/des davant el Parlament català i contra un desnonament a Madrid (sobre aquesta acció en menor mesura). La mateixa reacció que han tingut dins de les hosts polítiques des de Cayo Lara, després de ser escridassat a Madrid, a la Presidenta del Parlament de Catalunya, passant per Alícia Sánchez Camacho i Rubalcaba.

Les imatges que he vist avui als telediaris són molt diferents de les vistes aquestes setmanes passades, i més encara ho són els comentaris dels periodistes i dels polítics. La gent indignada avui ha mostrat que no només acampa i es planta a una plaça, aguantant carros i carretes, sinó que és capaç de plantar cara a situacions complexes, d’aturar un desnonament i negociar una altra sortida per a la família que es quedava sense casa i, a més a més, que és capaç de endarrerir i impedir que es votin un pressupostos injusts que, una vegada més, retallen les nostres vides a costa de fer créixer els seus beneficis. Les dues accions han tingut un bon resultat, han paralitzat la màquina. I és precisament això lo que no poden tolerar ni els professionals de la política, ni els seus altaveus mediàtics, ni les ments benpensants.

Precisament això és lo que avui hem de saludar i abraçar, juntament amb el poble grec que s’està manifestant una altra vegada contra les retallades amb una vaga general que ha estat un èxit: les victòries concretes d’un moviment que està fent veure que, lluny de voler convocar el consens general sobre la bondat de les seves reivindicacions i mètodes, ha creuat les línies vermelles. Això que tant por els produeix als de dalt i tanta il·lusió i esperança ens fa sentir als de baix.

Salut i ni un pas enrere,
Laura Camargo.