CRIDA DE L’ASSEMBLEA DE LA COMUNITAT UNIVERSITÀRIA

Manifest vaga #29F

Organitza’t i lluita pels teus dret. #29F VAGA!
Dimecres 29, 12h
Plaça del tub
Palma

La paraula crisi prové del verb grec krinein que significa “separar” i/o “decidir”.
Crisi és la paraula més utilitzada pels diferents governs mundials des que va caure la borsa al 2007. Seguint les passes dictaminades per la troika (Fons Monetari Internacional, Banc Central Europeu i la Comissió Europea) i amb l’excusa dels pocs recursos a les arques públiques, l’Estat Espanyol i el Govern Autonòmic han començat una política de retallades que ens duu cap a una situació social d’emergència.

Crisi és alguna cosa que es romp i necessita d’una anàlisi i una reflexió. És d’aquí d’on surt la crítica, que significa estudi i reflexió per emetre un judici.

En tots els serveis públics, com són la sanitat, l’educació i la cultura, estan havent-hi processos de “decisió” tancats, en contra de l’interès general de la nostra societat:

Precarització de les treballadores públiques docents: s’eliminen les noves places i les pròrrogues d’interins per substituir professorat educatiu, i no es paguen hores extres ni suplements econòmics.

Desprotecció sanitària i copagament-repagament: s’aboleix el dret a l’assistència sanitària als estrangers aturats de llarga duració. Pagament de la targeta sanitària, dietes, tractaments i medicaments.

Violació de la llei de normalització lingüística: aquesta menysprea el català com a llengua de la funció pública i promou la utilització d’un bilingüisme insultant.

Augment de les taxes universitàries i numerus clausus en tots els graus: exactament un 22,4% des de la implantació del Pla de Bolonya, tot i que hi ha més alumnes per professorat. La Universitat s’elititza i només poden accedir a estudiar els sectors socials més afavorits Reducció d’un 11,9% (7,49Millions€) de l’aportació del Govern a la UIB.

Augment de les tarifes del transport públic: 45% si ets universitari, 23% si ets resident, 100% si ets pensionista, a demés els menors de 16 anys ara han de pagar.
I a més, concretament a la UIB, parlam de les reduccions d’horaris de biblioteques, la pujada de preus dels bars, l’eliminació de les bicicletes compartides, del bus circular i de la massificació a les aules i als menjadors.

La situació econòmica i política que estam travessant ens interpel·la una resposta social conjunta, solidaria i amb criteri, ja que vivim un punt crucial que separa un abans i un després. Com també un punt decisiu en el futur de la nostra societat.
Les condicions són greus, les respostes socials són escasses i la vaga general és ja una necessitat imperant.

I la crítica és l’exercici del criteri.

Organitza’t i lluita pels teus dret. #29F VAGA!

Les lluites d’ahir són els drets d’avui i les lluites d’avui són els drets del futur.

Setmana de lluita a la UIB

Presentació del llibre “La Renta Básica en la era de las grandes desigualdades”

Acte d’en Juan Carlos Monedero

La Xarxa Solidària contra l’ocupació de Palestina es suma a la marxa global a Jerusalem

La Xarxa Solidària contra l’Ocupació de Palestina (RESCOP, plataforma que aglutina 36 de les principals organitzacions de suport al poble palestí a l’Estat espanyol) manifesta a través d’aquest comunicat el seu suport a la Marxa Global a Jerusalem, convocada per diversos estaments de la societat palestina i que tindrà lloc el proper 30 de març, coincidint amb la commemoració del Dia de la Terra Palestina.

Podreu trobar tota la informació pitjant aquí.

Fotos i més fotos de la “benvinguda” a Iñaki Urdangarín

La companya Maria Antònia, amb els companys Mateu, Jaume i Gabi a la capçalera de la concentració

Ocupa Marivent!

El personal de 061 fa CINC MESOS que no cobra el seu sou...

Molts i moltes ens demanàvem on era la Infanta...

Els veïnats ajudaven a la causa, penjant la tricolor des dels balcons, saludant les estelades.

La Justícia es deixa grapejar pel poder...

El company Lio, d'En Lluita, penjant una pancarta reivindicativa.

La nostra pancarta penjada a les finestres del Jutjat.

Pancarta animant a la gent a participar de la vaga estudiantil del 29-F

 

Els nostre company Gabi, amb la nostra bandera revoltosa.

I molta gent es demanarà “On és n’Urdangarín?” Idò darrere aquests:

Penjarem més fotografies aviat.

La CEOE, o el súmmum de la poca vergonya

Ahir, el president de la Comissió d’Economia i Política Financera de la CEOE, José Luís Feito, es despenjava amb unes declaracions pròpies de un malalt mental, al dir que qualsevol persona hauria de deixar de percebre les prestacions per atur si se li cridava per una feina, “encara que aquesta fos a Lapònia”. Fins aquí, només seria una més de les declaracions que els responsables de la patronal espanyola ens tenen acostumats. Probablement, qualsevol persona coherent, al dia següent, i darrere la pregunta del periodista de torn, hauria d’haver “matisat” la seva intervenció d’ahir, però aquest senyor que en sap molt, i que entre d’altres coses sap que no tindrà cap problema digui el que digui, no només no es retracta, sinó que es reafirma, i a més a més, té la poca vergonya de fer bromes amb la bellesa d’un lloc com Lapònia, on, segons ell, hi ha molta feina molt bé remunerada. A més, diu que això ho va dir perquè el “80% de les persones a les que se li ofereix una feina, la rebutgen si aquesta no es troba al mateix barri de residència”. És a dir, que segons aquest “tipus”, no es que no hi hagi feina, lo que no hi ha son ganes…

Aquí, amb un dels seus "amics"... Tanto monta, monta tanto...

Bé, si aquest senyor, qualque vegada a la seva vida, baixés del seu pedestal i toqués terra, veuria amb gran sorpresa que la majoria dels centres de treball es troben a les afores de les grans ciutats, ja sigui a parcs empresarials, o a polígons industrials, normalment molt mal comunicats per xarxa de transport públic i a zones molt poc vigilades. Si agafés un “metro” a ciutats com Madrid o Barcelona a les vuit del matí, es trobaria amb molta gent que va a fer feina a Tres Cantos, Alcobendas, Barberà del Vallés o Montcada i Reixac, que no només no hi son al mateix barri, sinó que la majoria de les vegades hi son a molts de quilòmetres de les seves cases, perquè moltes d’aquestes persones ni tan sols viuen a les grans ciutats, i per tant venen de molt més lluny. Podríem dir lo mateix de ciutats com Palma, on per anar al polígon de Son Castelló, fins fa ben poca estona, o es tenia cotxe, o no es podia anar. O fins i tot a centres comercials com Alcampo, a Marratxí, on el tren és bastant lluny, i a més a més, els i les treballadores tenen prohibit fer servir l’aparcament, de tal manera que s’han de cercar la vida per trobar un lloc on aparcar al mig del no res que sigui el suficientment segur com perquè quan surtin de treballar passades les 22.00 hores no tenguin cap problema. Qualsevol que conegui un poc Madrid, sabrà que Mercamadrid, per exemple, és al costat d’un poblat xabolista (la famosa Barranquilla), i que durant molt de temps, l’única línia d’autobús públic que per allí passava, ni tan sols s’aturava, perquè s’omplia de toxicòmans que anaven a l’esmentat poblat. Es a dir, les persones que no disposaven d’un transport privat no podien anar a treballar, perquè no hi havia forma d’arribar-hi.

És clar, per a aquest senyor, tot això son “excuses” per no fer feina, i per tant, la gent treballadora ha d’acceptar una feina encara que no hi hagi transport públic per arribar-hi, encara que el camí sigui una llengua de fang, o que la pròpia seguretat es vegi compromesa, i a partir d’ara, i a petició d’aquest tauró, s’haurà d’acceptar encara que ens enviïn a milers de quilòmetres de casa nostra i no entenguem la llengua que ens parlin. Perquè, sinó, el problema es que no “volem” fer feina… O lo que es el mateix, Unió Europea sí, però, no amb aquestes “paparruxades” de l’internacionalisme de la classe treballadora, que és cosa de rojos, sinó fent el súmmum de la deslocalització enviant als treballador allà on hi hagi feina. Què l’importarà a ell les arrels dels pobles… Si no anam a Lapònia, és perquè no volem fer feina, és evident… Tot això probablement ve de tractar constantment amb persones que es duen les seves empreses a Amèrica Llatina, on contracten personal amb condicions properes a l’esclavisme, al mateix temps que aquí fan ERO’s, perquè no guanyen el que toca… Lògicament, si ells han fet una “deslocalització”, per què no la haurien de fer els treballadors?

Potser ja no hi cap la possibilitat de poder seure’ns a una taula i parlar amb els empresaris. Potser ha arribat el moment d’agafar a tota aquesta colla de vampirs que viuen de l’esforç de la classe treballadora i recordar-lis qui és qui genera les seves riqueses. Potser ha arribat el moment, una vegada més, de dir prou, i de reclamar el que ens toca, per justícia i per simple lògica de treball… I tal vegada, ha arribat el moment de agafar a personatges com aquest, ficar-los dins un vaixell, i enviar-los a un illot de Lapònia. Segur que en troben feina…

Concentració Plaça Islàndia en suport als i les estudiants de València

Avui, 21 de febrer s’ha previst fer una concentració a la plaça Islàndia de Palma en suport als i les estudiants del País Valencià.

Podreu trobar tota la informació pitjant aquí.

Accions de la policia “democràtica” al Pais Valencià

Com no podia ser d’una altra manera, la policia espanyola ha carregat, una vegada més, contra la gent que al carrer mostra la seva indignació davant les retallades en els serveis social. Aquesta vegada ha tocat al País Valencià, i les víctimes han estat els i les joves que demanaven que no els retallessin més els pressupostos d’Educació. La brutalitat que mostren és tan evident, que ni els mitjans de comunicació, tan acostumats a disfressar la realitat i donar-nos un punt de vista institucionalitzat, no han tingut més remei que mostrar les imatges tal i com succeïen. A moltes imatges es veu com un policia agafa a qualcú i el/la llença contra un cotxe, com carreguen contra la gent que es manifesta, la majoria menor de edat, i fan un cordó per no permetre que els pares hi arribin, com colpegen a la gent indiscriminadament, con fan, en definitiva, la tasca bruta sense demanar-se si el que estén fent es ètic. És clar, ja se sap que la policia no pensa, actua…

http://www.publico.es/espana/423063/represion-policial-en-valencia-contra-las-manifestaciones-de-estudiantes/slideshow#1

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/02/20/valencia/1329747482_238876.html

http://www.kaosenlared.net/component/k2/item/8573-brutalidad-policial-sin-l%C3%ADmites-contra-menores-de-edad-periodistas-profesores-y-viandantes-en-el-centro-de-valencia.html

Aquesta és la policia d’un estat que es diu “democràtic”, però que de democràtic no té ni el nom. Aquestes són les institucions públiques que apliquen tota la seva força sobre el poble, que retallen en hospitals, escoles, i serveis públics en general, mentre miren cap a un altre costat quan se tracta de jutjar a corruptes, lladres i mentiders, i se gasten els doblers a mà oberta en visites del cap dels catòlics, en probes d’automobilisme, o en aeroports als que no arriba cap avió. Aquest és el país on es dediquen els doblers públics a “sanejar” els comptes dels bancs, mentre que per altra banda es permet que aquests mateixos deixin a molta de gent al carrer per no poder fer front a les hipoteques. Aquest és el país on es fa una reforma laboral per fer content a la patronal, mentre més de cinc milions d’aturats no poden trobar feina, i probablement no la trobin mai. Si això és el que s’entén per democràcia, potser ens hem equivocat de règim.

NO ET QUEDIS A CASA TEVA! SURT AL CARRER!