camargofernandez
kitxofa
mateuvic
revoltamallorca
Rhay
Mateu Vic (membre de Revolta Global-Mallorca)
“El 31 de desembre és la diada de Mallorca”, se’ns diu any rere any des de gran part de les esquerres sobiranistes, i del mallorquinisme cultural, social i polític en general, i així ho demostren participant tant a actes institucionals com a altres reivindicatius de la nostra catalanitat.
El 31 de desembre, la festa de l’Estendard, és una de les celebracions cíviques més antigues d’Europa, que commemora l’entrada victoriosa del rei Jaume I, el Conqueridor, a Madina Maiurqa (a partir d’aleshores Ciutat de Mallorca, i posteriorment Palma). És la data que marca l’inici de la Mallorca catalana culturalment i lingüística.
Però en tota aquesta commemoració s’obvia un fet essencial: el 31 de desembre se celebra una victòria militar, el triomf d’una croada cristiana que suposà el genocidi i la neteja ètnica de Mallorca a mans de les tropes i la repoblació catalana. A partir de la victòria de les quatre barres, la població mallorquina va ser sotmesa, esclavitzada, massacrada o en el millor dels casos expulsada de la seva illa. D’això, encara que tengués lloc en el segle XIII, se’n diu neteja ètnica. Amb aquest procés s’esborrà la pràctica totalitat de la cultura, la llengua, els costums i la memòria col·lectiva de més de tres segles de Mallorca musulmana.
Efectivament, la història succeí així, i no podem canviar-la, ni ningú ho pretén. Mallorca forma part de la catalanitat des d’aquell 31 de desembre del 1229. Aquesta mateixa catalanitat es veu especialment amenaçada des del 1715, amb el Decret de Nova Planta, i així i tot la resistència cultural, lingüística i política contra la uniformització espanyola ha perdurat durant aquests darrers tres segles, i en els darrers anys s’ha vist incrementada notablement. Potser pel fet que la nostra cultura està en estat de resistència no se n’ha plantejat el sentit i es dóna per bona la celebració del 31 de desembre com a diada reivindicativa.
No obstant tot això, el que es commemora és una neteja ètnica, i el que és pitjor, es fa des del costat dels etnicides, no de les víctimes. La població mallorquina precatalana no mereix aquest trist memorial.
Som descendents d’un genocidi, d’una neteja ètnica. Com que es va dur a terme amb total èxit, no quedà ningú que defensàs l’ètnia sotmesa i expulsada. Acceptam que les neteges ètniques quan són consumades deixen de ser-ho, són un procés acabat i irreversible.
No pretenem refer ni corregir la història, ni ens passa pel cap el retorn de Mallorca a la Umma, i els almohades fa segles que són història. Però no podem de cap de les maneres enorgullir-nos de la manera com els nostres avantpassats arribaren a aquesta illa i la feren seva. Celebrar-ho és immoral, i reafirmar la nostra identitat en el genocidi és com a mínim indecent. No debades l’exèrcit i el clergat han format o formen part activa de la celebració.
El 12 d’octubre els poders hispànics celebren la hispanitat. Des del sobiranisme i especialment des de l’esquerra es rebutja la celebració del genocidi. Potser es tracta d’un rebuig xovinista, només per hispànica i no per genocida, ja que molta de la gent que rebutja el 12 d’octubre celebra sense manies el 31 de desembre.
Només dos dies després, el 2 de gener, a Granada es commemora la “Toma” (presa) de la ciutat per les tropes castellanes el 1492. Des del sobiranisme andalús, i especialment des de l’esquerra, es rebutja unànimement aquesta celebració, que és el perfecte equivalent del 31 de desembre mallorquí.
A Mallorca, en canvi, ens conformam amb una diada imperialista i etnocida, i fins i tot en bravejam, reivindicant-la com la “vertadera” diada de Mallorca.
La meva consciència no em permet celebrar el 31 de desembre, i no entenc com tanta gent accepta d’una manera tan acrítica aquesta data. Per això llanç la pregunta: I si cercàssem un altre dia més reivindicatiu?
I em permet de suggerir: El 28 de novembre del 1715 es promulgà l’Establecimiento y planta de la Real Audiencia de Mallorca. Cada 28 de novembre és una bona ocasió per recordar l’origen de la nostra situació de resistència i plantar-li cara. A més seria una data antimonàrquica i més concretament antiborbònica. I d’aquí a poc en commemorarem el tercer centenari!
Revolta Global Mallorca 