Defensem l’educació!!! Diumenge manifestació

En suport a la vaga indefinida, contra la imposició defensem l’educació

Diumenge 29, a les 18h, Porta des Camp, Palma

 

COMUNICAT DE SUPORT A LA VAGA INDEFINIDA DE DOCENTS A LES ILLES BALEARS

Des de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista Mallorca volem expressar tot el nostre suport i solidaritat amb el personal docent d’educació primària i secundària que, mitjançant un procés impulsat per l’Assemblea de Docents que ha anat sumant cada vegada més gent de manera totalment horitzontal i assembleària, han plantat cara a les cada vegada més insostenibles retallades en educació i a la implantació forçosa del TIL amb l’audaç i valenta convocatòria d’una vaga indefinida  arreu de les Illes Balears. La vaga, en els seus primers dies, només es pot qualificar d’èxit tant en el seu seguiment (al voltant d’un 90%), com en la capacitat de mobilització i convocatòria que el col·lectiu de docents, amb el suport de mares, pares i estudiants, està mostrant al carrer aquests dies.

Les repetides provocacions que el Govern Bauzá-Camps que, entre d’altres desbarats, ha acusat el col·lectiu en vaga de “segrestar” el dret a l’educació dels infants de les Balears, o que ha convertit en decret llei el TIL, un cop suspès cautelarment pel TSJIB, no han fet més que avivar la flama de la indignació i augmentar el suport ciutadà a aquesta vaga necessària.

Com a col·lectiu compromès amb un ensenyament 100% públic, de qualitat i en català, i combatiu contra les polítiques d’aquesta estantissa dreta ultraliberal que vol destruir tot allò públic, donam i demanam suport a la vaga, així com a totes les mobilitzacions relacionades.

Feim una crida, per tant, perquè tothom mostri la seva solidaritat de les diverses maneres en què es pot exercir: fent aportacions a la caixa de resistència (Caixa Colonya 2056 0009 74 4102003418), assistint a les manifestacions i concentracions convocades, recollint signatures, penjant lemes de suport sobre fons verd a finestres i balcons, vestint les camisetes verdes…

És molt el que hi ha en joc. Sense educació no hi ha futur.

Aquesta vaga ens defensa a tothom, per tant és de tothom.

No més retallades en educació, no al TIL.

Tots som docents. Totes som docents.

#Guanyarem

Revolta Global-Esquerra Anticapitalista Mallorca,

setembre del 2013

MANIFESTACIÓ contra els atacs a la classe treballadora

MANIFESTACIÓ contra els atacs a la classe treballadora
Palma, 26 de setembre de 2012
19 h. Plaça Porta Pintada (Pl. Espanya)

Estimades companyes i companys:

El proper dimecres dia 26 de setembre tindrà lloc a Palma una MANIFESTACIÓ convocada pel Bloc Unitari Anticapitalista, BUA, plataforma d’entitats socials, polítiques i sindicals. L’objectiu d’aquesta MANIFESTACIÓ és conscienciar a la població i enfortir l resistència i la lluita contra els atacs de tota mena que estem sofrint la classe treballadora, en el camí per preparar com toca la Vaga General d’aquesta tardor.

També és una MANIFESTACIÓ de solidaritat i suport a la VAGA GENERAL que aquest mateix dia 26 de setembre es durà a terme a Euskadi, pels mateixos objectius.

Vaga29M. Manifestació i Mitin Bloc Unitari AntiCapitalista, Palma.

Una enèrgica manifestació anticapitalista culmina la vaga del 29M

Milers de persones s’han adherit al Bloc Unitari Anticapitalista en una manifestació diferenciada que ha llançat un missatge rotund: ni reforma laboral ni capitalisme. La marxa ha recorregut alguns dels carrers més cèntrics de Ciutat, com ara Sant Miquel, Plaça de Cort i Conquistador. Quasi al final del recorregut, el bloc s’ha topat amb l’altra manifestació, però ha seguit fent el seu camí deixant ben clar que “nosaltres no pactam”, en referència a la voluntat d’aquests sindicats de negociar la reforma en lloc de rebutjar-la de ple.

I aquest ha estat el tarannà de la marxa, animada sempre amb càntics combatius i enèrgics i de clares consignes anticapitalistes. Ha estat una marxa sense incidents amb la policia, malgrat les càrregues policials i les detencions que hi ha hagut el migdia quan el piquet unitari anticapitalista duia a terme algunes accions.

L’èxit d’aquesta manifestació ha quedat palès no només per la nombrosa participació, sinó també per l’entusiasme final quan s’ha llegit el manifest, que ha estat interromput moltes vegades pels aplaudiments i càntics de la gent. Tota una demostració de força. La lluita continua.

Disponible ja el diari gratuït per a la Vaga General.

Ja està circulant el diari gratuït que Revolta Global-Esquerra Anticapitalista ha fet per a la Vaga General del 29 de març per a ser repartit als centres de treball, d’estudi i als barris i preparar la mobilització.

Per descarregar-lo podeu pitjar aquí.

29-M: Això només serà el començament!

Això és només el començament!

Banner de Revolta Goblal davant la vaga del 29-M

 

Descarrega’t el banner de Revolta sobre la vaga general i penja-t’ho a la teva pàgina web. No ho dubtis, el 29-M, VAGA GENERAL!

Cartell de la CGT i Azagra cap a la vaga general

Declaració de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista

El proper 29 de març, dijous, els sindicats nacionalistes de Galiza i Euskadi, i els sindicats UGT i CCOO convoquen a la Vaga General contra la reforma laboral i a favor dels serveis públics. El govern del Partit Popular, secundat per CiU, i fins i tot encoratjat per anar més enllà per UPyD, pretén imposar la major agressió laboral que es recorda en molt de temps. Amb ella es busca polvoritzar el model relacions laborals vigent fins ara i fer-ho de maneta a la desregulació ja existent en l’àmbit anglosaxó. Es tracta d’una guerra social declarada que atempta contra els drets fonamentals dels i les treballadores i contra els instruments bàsics de defensa dels mateixos.

Davant aquells que plantegen una Vaga General amb un mer propòsit electoral (per influir en les eleccions andalusa i asturiana) creiem que s’ha de mirar amb més perspectiva, tenint com a objectiu un canvi radical de política, que sigui favorable a la classe treballadora. Davant aquells que durant temps han dessistit de la seva iniciativa i responsabilitat, per només moure’s ara arrossegats per les circumstàncies, limitant el seu horitzó a la convocatòria d’un dia i buscant en l’immediat pactes impossibles, la nostra posició és que cal donar continuïtat i profunditat a la lluita que s’inicia.

La Vaga General ni és un fi en si mateix, ni és el final del camí. Just el contrari, ha de ser l’inici d’una llarga i dura batalla que s’ha de mantenir fins enderrocar aquesta reforma laboral i que ha de tenir el propòsit de desautoritzar el govern tant en la seva política d’eliminació dels drets socials i de deteriorament i privatització dels serveis públics, com en la de rescat al sector bancari, secundant la política orquestrada per la burgesia europea a tota la UE.

Hem de fer públiques de la manera més àmplia possible les raons que justifiquen la lluita contra aquesta històrica agressió, i preparar les condicions per aixecar alternatives en ruptura amb les polítiques d’ajust.

La VG ha de ser un èxit, colpejant on més els fa mal, parant la producció i alterant de manera molt visible la normalitat quotidiana. Aquesta no ha de ser una Vaga d’ “aquí no passa res, demà serà un altre dia”. Cal donar-los entendre que “aquí està passant molt” i que el “dia després” de la Vaga serà diferent, perquè hauran perdut una part del seu poder i de la seva legitimitat.

La VG és fonamental per posar en escac la involució conservadora del sindicalisme majoritari, qüestionar les seves passives i desorientades direccions i empènyer a les seves estructures a posar-se al servei del moviment obrer, acabant així amb un sindicalisme que només persegueix salvar el seu aparell. Ha de ser un bon moment per constituir i assentar comitès de suport, assemblees i grups que s’organitzin als barris per preparar les barricades de la lluita: al carrer, contra el govern i la patronal i als sindicats, per desallotjar a les direccions no conseqüents amb aquesta línia de combat. Cal treballar per a una VG de tots i totes que mobilitzi no només els i les treballadores dels grans centres de treball, sinó també aturats/ades, precaris/es, jubilats/ades, mestresses de casa, immigrants i el màxim nombre possible de sectors socials.

Perquè aquesta VG no sigui la mera avantsala de qualsevol fantasmagòrica negociació, cal reclamar que es vagi definint ja, per després de la vaga, un calendari de combat que impulsi mobilitzacions sostingudes en el temps, que es concentrin en els sectors estratègics i que de forma rotatòria parin els sectors de transport, energètics, de comunicacions, industrials, etc. La VG ha de ser un inici, i com a tal ha de ser presentada, ja que d’aquesta manera s’estimularà molt més la participació de la classe treballadora i s’eliminaran justificades desconfiances sobre futurs i frustrants pactes, com el produït després de la VG del 29-S.

Si aquesta batalla que cal mantenir ara no se salva de manera conseqüent, cada vegada serà més difícil defensar-se, i els nostres drets desapareixeran.

Organitzem ja la lluita i posem fi a una Reforma Laboral que només serveix als banquers, grans empresaris i polítics corruptes!.

Aquesta Vaga General del 29m, que Revolta Global-Esquerra Anticapitalista impulsarà amb vocació unitària amb totes les seves forces … serà només el principi!

A la Vaga General!!

Mobilització fins a acabar amb la Reforma Laboral!

Assemblees i comitès de lluita en els centres de treball, les fàbriques i els barris!

Que no es malbarati aquest cop el nostre esforç!

La CEOE, o el súmmum de la poca vergonya

Ahir, el president de la Comissió d’Economia i Política Financera de la CEOE, José Luís Feito, es despenjava amb unes declaracions pròpies de un malalt mental, al dir que qualsevol persona hauria de deixar de percebre les prestacions per atur si se li cridava per una feina, “encara que aquesta fos a Lapònia”. Fins aquí, només seria una més de les declaracions que els responsables de la patronal espanyola ens tenen acostumats. Probablement, qualsevol persona coherent, al dia següent, i darrere la pregunta del periodista de torn, hauria d’haver “matisat” la seva intervenció d’ahir, però aquest senyor que en sap molt, i que entre d’altres coses sap que no tindrà cap problema digui el que digui, no només no es retracta, sinó que es reafirma, i a més a més, té la poca vergonya de fer bromes amb la bellesa d’un lloc com Lapònia, on, segons ell, hi ha molta feina molt bé remunerada. A més, diu que això ho va dir perquè el “80% de les persones a les que se li ofereix una feina, la rebutgen si aquesta no es troba al mateix barri de residència”. És a dir, que segons aquest “tipus”, no es que no hi hagi feina, lo que no hi ha son ganes…

Aquí, amb un dels seus "amics"... Tanto monta, monta tanto...

Bé, si aquest senyor, qualque vegada a la seva vida, baixés del seu pedestal i toqués terra, veuria amb gran sorpresa que la majoria dels centres de treball es troben a les afores de les grans ciutats, ja sigui a parcs empresarials, o a polígons industrials, normalment molt mal comunicats per xarxa de transport públic i a zones molt poc vigilades. Si agafés un “metro” a ciutats com Madrid o Barcelona a les vuit del matí, es trobaria amb molta gent que va a fer feina a Tres Cantos, Alcobendas, Barberà del Vallés o Montcada i Reixac, que no només no hi son al mateix barri, sinó que la majoria de les vegades hi son a molts de quilòmetres de les seves cases, perquè moltes d’aquestes persones ni tan sols viuen a les grans ciutats, i per tant venen de molt més lluny. Podríem dir lo mateix de ciutats com Palma, on per anar al polígon de Son Castelló, fins fa ben poca estona, o es tenia cotxe, o no es podia anar. O fins i tot a centres comercials com Alcampo, a Marratxí, on el tren és bastant lluny, i a més a més, els i les treballadores tenen prohibit fer servir l’aparcament, de tal manera que s’han de cercar la vida per trobar un lloc on aparcar al mig del no res que sigui el suficientment segur com perquè quan surtin de treballar passades les 22.00 hores no tenguin cap problema. Qualsevol que conegui un poc Madrid, sabrà que Mercamadrid, per exemple, és al costat d’un poblat xabolista (la famosa Barranquilla), i que durant molt de temps, l’única línia d’autobús públic que per allí passava, ni tan sols s’aturava, perquè s’omplia de toxicòmans que anaven a l’esmentat poblat. Es a dir, les persones que no disposaven d’un transport privat no podien anar a treballar, perquè no hi havia forma d’arribar-hi.

És clar, per a aquest senyor, tot això son “excuses” per no fer feina, i per tant, la gent treballadora ha d’acceptar una feina encara que no hi hagi transport públic per arribar-hi, encara que el camí sigui una llengua de fang, o que la pròpia seguretat es vegi compromesa, i a partir d’ara, i a petició d’aquest tauró, s’haurà d’acceptar encara que ens enviïn a milers de quilòmetres de casa nostra i no entenguem la llengua que ens parlin. Perquè, sinó, el problema es que no “volem” fer feina… O lo que es el mateix, Unió Europea sí, però, no amb aquestes “paparruxades” de l’internacionalisme de la classe treballadora, que és cosa de rojos, sinó fent el súmmum de la deslocalització enviant als treballador allà on hi hagi feina. Què l’importarà a ell les arrels dels pobles… Si no anam a Lapònia, és perquè no volem fer feina, és evident… Tot això probablement ve de tractar constantment amb persones que es duen les seves empreses a Amèrica Llatina, on contracten personal amb condicions properes a l’esclavisme, al mateix temps que aquí fan ERO’s, perquè no guanyen el que toca… Lògicament, si ells han fet una “deslocalització”, per què no la haurien de fer els treballadors?

Potser ja no hi cap la possibilitat de poder seure’ns a una taula i parlar amb els empresaris. Potser ha arribat el moment d’agafar a tota aquesta colla de vampirs que viuen de l’esforç de la classe treballadora i recordar-lis qui és qui genera les seves riqueses. Potser ha arribat el moment, una vegada més, de dir prou, i de reclamar el que ens toca, per justícia i per simple lògica de treball… I tal vegada, ha arribat el moment de agafar a personatges com aquest, ficar-los dins un vaixell, i enviar-los a un illot de Lapònia. Segur que en troben feina…