camargofernandez
kitxofa
mateuvic
revoltamallorca
Rhay
Davant de les declaracions del ministre de justícia Alberto Ruiz Gallardón sobre les properes modificacions en la llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs, ens semblen una forta ofensiva contra el dret de les dones a decidir i ens mostren, una vegada més, la cara més conservadora i retrògrada del govern, que juntament amb la jerarquia de l’església catòlica més retrògrada, i els grups catòlics més ultraconservadors, estan realitzant una campanya molt agressiva i feixista contra nosaltres, les dones; que suposa acabar amb les nostres conquestes feministes, aconseguides en lluites al llarg dels últims 70 anys. No hi ha dubte alguna que amb la reforma anunciada, Gallardón busca convertir a les dones, i particularment a les embarassades, en subjectes passius sense capacitat de decisió o elecció.
El projecte de llei del PP, segons l’escassa informació que deixen caure amb comptagotes, pretén que l’avortament solament sigui legal en els casos de “perill cert” per a la salut física o psíquica de la mare o de violació. Això significa que les dones no podrien decidir, ja que se’ls impedeix avortar legalment tret que puguin provar una d’aquestes circumstàncies. A més, per a les joves de 16 i 17 seria obligatori el permís dels pares. Resulta incongruent que joves que segons les lleis poden decidir sobre qualsevol intervenció sanitària que els afecti, fins i tot qüestions de vida o mort, no puguin decidir sobre el seu embaràs. És paradoxal que es consideri preparades per afrontar una maternitat imposada, a les mateixes joves a les quals no es considera suficientment madures per decidir sobre el seu avortament.
Suprimir el termini de 14 setmanes en el qual l’avortament és lliure, impedir que les menors puguin avortar sense el consentiment patern, excloure a les dones sense papers de la sanitat pública, eliminar els supòsits en els quals l’avortament està despenalitzat, són les reformes anunciades pel ministre en els últims mesos. De particular gravetat resulta la intenció d’il·legalitzar les interrupcions de l’embaràs per malformació fetal greu que, de ser aprovada situaria a l’Estat espanyol entre els més restrictius d’Europa i retornaria l’atenció a l’embaràs a l’era franquista. DAVANT AQUESTA SITUACIÓ DIEM:
MOVIMENT FEMINISTA DE MALLORCA A favor DE L’AVORTAMENT, LLIURE, GRATUÏT I SEGUR
La nostra camarada Laura Camargo, amb el nostre company Jaume Calafell a la capçalera de la Assemblea Antipatriarcal, a Palma.
Les companyes Helena Herrera i Carmen Maestro ahir a la manifestació com a part de la Plataforma per la Igualtat.
Les camarades de Madrid ahir a la manifestació.
Avui, 8 de març, és un dia més en el qual ens hem d’aixecar i plantar cara davant les brutals agressions d’un sistema sustentat en les bases del patriarcat.
Avui, dia de la Dona Treballadora, hem de recordar una vegada més que la igualtat que ens volen vendre és una fal·làcia, i els hem de respondre que no ens creiem ni una sola de les seves paraules d’autocomplaença.
En l’actual context, de crisi sistèmica capitalista, s’han fet més evidents les conseqüències que tenen aquest tipus de recessions sobre un dels col·lectius més desfavorits econòmicament i social: les dones.
Les dones cobren un 17’4% menys que els seus companys realitzant tots dos la mateixa feina, han patit el major augment de les taxes d’atur amb els EROs i reduccions de plantilla, i són les principals afectades per la precarietat laboral i les retallades en àmbits tradicionalment feminitzats, com ara l’educació o la sanitat. A més, sota l’excusa de les deficiències en aquest darrer àmbit, el treball domèstic i de cura acaba recaiguent de nou en mans de les dones, que es veuen obligades a realitzar una doble jornada laboral.
S’està produint una involució clara en els nostres drets com a treballadores, però també en el nostre dret a decidir sobre el nostre cos i la nostra sexualitat.
I és que amb l’arribada al poder de la dreta més rància, hem de veure com es bannalitzen les polítiques de protecció a les dones víctimes d’agressions físiques o sexuals (en paraules de la ministra de Sanitat, Ana Mato, “les dones poden contractar serveis de seguretat privada”), o com el ministre de Justícia i els nostres propis governs autonòmics treballen per forçar canvis legislatius sobre l’avortament, tractant de privatitzar allò que hauria de ser un servei sanitari gratuït i lliure.
Sabem que com a dones i homes ens hem vist abocats a adoptar uns rols i decantar-nos per un génere segons el sexe que tenim. Hem interioritzat i socialitzat aquest sistema binari, sense tenir en compte altres opcions igualment naturals i lícites que esdevenen la dissidència i són condemnades a lluitar des de la marginalitat.
I és per tot això que avui afirmem que encara queda molta batalla per lliurar pels nostres drets socials, per la llibertat de decidir sobre els nostres cossos i per les nostres identitats sexuals.
Avui, com ahir i demà, ens toca autoorganitzar-nos, defensar-nos totes, dones i homes, de les ofensives de la ideologia patriarcal. Ens toca dir prou a la mercantilització i la sexualització del cos, a l’esclavitud sota els canons de bellesa, a les desigualtats laborals i a les misèries provocades per les seves crisis neoliberals.
Davant la crisi capitalista, REVOLTA FEMINISTA!
Les manifestants cridaren contra la reforma de la Llei de l’Abortament.
Més informació aquí.
El Tribunal Europeu de Drets Humans acaba de emetre una històrica sentència on s’afirma que la 
homofòbia no es pot considerar emparada per la llibertat d’expressió.
Tot comença al any 2004, quan quatre ciutadans suecs, Tor Fredrik Vejdeland, Harlin Mattias, Björn Tang i Niklas Lundström, membres de la organització feixista “Joventut Nacional”, es dedicaren a repartir pamflets davant una escola de secundària on se deia que l’homosexualitat és una tendència anormal que destrueix moralment la societat, és responsable del VIH i la sida, i promou la pederàstia.
A l’any 2006, el Tribunal Suprem suec els va condemnar per promoure l’odi contra un grup nacional o ètnic, amb multes d’entre 200 i 2000 euros. Els demandants, envalentits, al·legaren que la sentència conculcava els seu dret de llibertat d’expressió dient que ells només cercaven crear un debat sobre la falta d’objectivitat al sistema escolar suec, i recorregueren la sentència davant l’Alt Tribunal europeu, el qual ara ha fallat en contra seu, argumentant que la possible interferència de la seva llibertat d’expressió va ser raonablement tractada per les autoritats sueques, degut a la necessitat dins una societat democràtica de protegir la reputació i els drets de totes les persones. Considera, a més a més, especialment rellevant que els pamflets estiguessin adreçats als adolescents. El Tribunal admet que, encara que no se cridava directament a l’acció contra les persones homosexuals, els termes dels fulls volants (“octavetes”) eren insultants.
Mem si el Tribunal Constitucional espanyol aprèn un poc i no dóna un pas enrere davant el recurs contra la Llei de Matrimoni Homosexual, i s’acosta més a la doctrina europea en qüestions de drets LGTBI.
Podeu llegir la sentència, en anglès, pitjant aquí.
Revolta Global Mallorca 
You must be logged in to post a comment.